Copa d'Espanya a Aranda del Duero

El dissabte a les 16:00 hores amb l'equip de ciclisme ens trobàvem a Aranda del Duero (Burgos) a unes mil hores de viatge de casa nostre i a on si aquí fa calor allà es feien ous ferrats a l'asfalt!!
Donen la sortida i jo com sempre en aquest tipus de curses penso: es la última que faig quina por que passo..eren tres voltes d'uns 36 km cada una i quan només portava uns 15 km ja pensava que no podia continuar la calor era insoportable es sentien més els grills o millor dit "las cigarras" que les bicis!! jo surto amb els dos bidons es igual el pes i començo a posar-me nerviosa pq noto que necessito beure molt i molt i justament en aquesta cursa no tenim cotxe assistència...joder com ho faré??? es igual total no puc més, plego quan passi per meta, em noto desencaixada, la cara em vull com un gusiluz amb piles extra potents!! les cames em cremen de la calor que puja de l'asfalt...i les pulsacions..he de tancar la boca perquè hem sortirà el cor disparat..passem per dins d'un poble a tota llet amb unes corbes super tancades ara una baixada ara una pujada ara a la dreta ara a l'esquerra buf les cames hem tremolen i tot, sóc una cagada!!!
Passo la primera volta i no hi penso en plegar potser pq ja estic millor però quina sed que tinc li dic a una noia "esto es de locos i yo sin agua..es para ponerse a llorar..." i la pobre que li quedava un cul d'aigua em diu toma un poco, només em mullo els llavis i li torno...(..a més que collons hi portava... fairy???....)
Això no pot ser i començo a veure bidons per tot arreu, no veia res més, l'asfalt i bidons i com una boja començo a demanar aigua a la penya que estava animant la cursa..aconsegueixo el que puc i de fons sento caroooooooooooooool, carooooooool..joder que volen ara i era el pobre Jacinto que s'havia enchufat amb un cotxe d'un altre equip per portar-nos aigua..menys mal!! la putada es que t'has de despenjar per recollir un bidó...sort de la tècnica telecadira mentre l'agafes!!
En fí això es molt dur però sembla que cada cop estic millor no perdo el pilot del davant a les pujades, em costa molt però a elles també per sort i la poca distància que perdo la recupero a les baixades!!
A la última volta pateixo més a les pujades i fins i tot perdo el grup del davant, jo i unes quantes més però entre dues més i jo ens anem fent relleus i cada cop sembla que ens apropem més al grup del davant..miro el contaquilòmetres i portem 89 km...buf a aquestes alçades és a on rebento i en una de les pujadetes noto que perdo tooota l'energia i penso: va ja està, has fet el que has pogut..però miro endavant i tothom està igual, menys mal..passem la pujada i li tornem a fotre i m'animo... va Carol ja queda poc ets una artistaaaaaaaaaa jajjajaja per fi podràs acabar una cursa d'aquestes sense que hem quedi fora de la classificació!!!
Falta la última recte per enfilar la pujada cap a l'arribada i em donen ganes d'aixecar els braços com aquell que guanya algo!! buf es que estic super contenta pujo la última pujada i veig l'arc d'arribada...ostres quina il.lusió estic super emocionada com he patit...que emocionada que estic...he entrat en 15 posició a 3' de la primera i guanyant 12 euruuuuuuuss......
Han sigut 108 km molt i que molt durs per la cleca que queia i la mitja a 34.6, no està mal però una mica baixa en comparació altres curses, potser per això he aguantat, ves a saber!!
Ahhh i de camí de tornada vaig tenir la satisfacció de demanar un "Bocadillo de calamares" ....mmmmm.....sempre n'havia tingut ganes ;D