dijous, 29 de desembre del 2011

Adéu "Chita"

Avui vull fer un petit homenatge a la Mona Chita, ahir va morir als 80 anys d'edat en un centre per a primats a Florida.
Tan sols recordar totes les tardes de Diumenge que molts de nosaltres vam compartir amb ell (o ella com ens van fer creure) al sofà de les nostres cases.
Bon viatge Chita.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Festaaaaaaaa...

Aquesta setmana m'he deixat caure pel Berguedà, sempre és genial trobar-me amb tota la tropa d'allà dalt, aquests dies he estat a casa de la Lau que la pobreta ja te una panxona...li queda poquet pq en Leo no la deixi dormir a les nits..
Dimarts al matí amb la Laia ja comencem el que ha de ser una setmana de no parar...fa un fred que pela i decidim enfilar corrents cap a la Figuerassa, com m'agrada aquella zona i que guapo corre per muntanya!!
Dimecres...per fi...primer dia d'esquí de muntanya, anem a Masella, i comencem a pujar per Coma Oriola fins dalt i després ens trobem la Maria i baixem fins més avall del Jumbo pq ja no hi ha més neu.... :( ...i tornem a pujar!! caram per ser el primer dia ja està bé!!

La resta de la setmana l'he passat amb el Robert pel Pallars Sobirà.
Un dia vam sortir a trotar per l'estany de Sant Maurici fins l'estany de la Ratera quina passada tot allò, genial, només cal veure la imatge dels Encantats!!




Dissabte a Port Ainé feien el campionat d'Espanya de Cronoescalada d'esquí de muntanya i ho vam a anar a veure i de pas a foquejar per la zona, puja i baixa, puja i baixa al Pic de l'Orri i es que la neu es trobava a partir de 2000 metres però a partir d'allà molt bona neu, vent i mooolt de fred!!









Ah i no ens deixem la visita a la bruixa d'Or a veure què...

dimarts, 15 de novembre del 2011

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Festa dels Supers!!!

Aquest Diumenge amb la Joanna i acompanyades pel Tito la Vero i els seus tres fills vam agafar el tren i cap a Montjuïc, a veure la festa dels supers!!
La Joanna va poder gaudir del seu primer concert i jo contenta de poder-ho compartir amb ella, em va agradar tant veure la seva cara d'alegria quan va veure en directe els seus protagonistes preferits, que no m'ho vaig pensar dos cops i la vaig pujar al l'esquena perquè es flipes encara més!!.....la que flipo sóc jo ara amb el mal d'esquena que tinc!! però valia la pena...només de veure la seva cara, ja valia la pena!!!
I a més, no parava de cantar la tia!!!;D




dilluns, 17 d’octubre del 2011

Escoltant el silenci a la Cavalls del vent

Vacances, fa temps que penso en fer una Caminada per la muntanya lluny de l'estres de tot el que ens envolta, miro cosetes i decideixo fer la Cavalls del vent, em compro el mapa i sense cap por decideixo emprendre tota sola aquesta aventura...ara ve quan comentes el què vols fer i com no la penya es comença a apuntar, al final tirem endavant l'aventura la Marta, en Vicenç i jo, sempre és millor anar ben acompanyada!!
La meva intenció era fer la ruta amb mooooolta calma, disfrutant en tot moment de les vistes i de l'ambient solitari de la muntanya, a la Marta i al Vicenç els hi sembla perfecte, comencem dijous i si tot va bé acabem diumenge.

Dijous: sortim a la 9 del matí com els marquesos i decidim que només farem fins el refugi del Niu de l'Àguila ja que aquest tram te bastant de desnivell de 1150m. pugem a 2530 m. amb pocs kilòmetres i tampoc cal petar-nos, passem pel refugi del Rebost amb unes vistes genials del Pedraforca, seguim pujant i arribem molt d'hora al Niu i després d'una dutxa refrescant....començem amb les birretes, total que acabem una mica pirimpis i sopem el que ens posen, menys la Marta, no va tenir nassos de menjar-se la piloteta de la sopa!! jo menjava el que fos..a la muntanya no faig escarafalls!!

Divendres: sortim del Niu a on la vista ens dóna el bon dia amb un cel fantàstic i anem en direcció Cortals de l'Ingla, baixdeta patinadora i flanquejant cap a les Penyes Altes, després una baixada matadora pel Gall Fer anem fent boscos fins a Serrat de les Esposes i fins a Cortals, arribem a Cortals i trobem a la Míriam una guarda molt simpàtica que a més cuina de conya...

Dissabte: de Cortals a lluís Estasen, trobem una mica de boira i ens hem de fixar més amb el recorregut però tot i que la boira no ens deixa veure el paisatge la caminata és increïble.
arribem a Prats d'Aguiló menjar, cerveseta de rigor i a pujar cap al pas dels Gosolans, 400m de desnivell de cop, però que guapo!! i L'últim tros, quan sortim a la pista que et porta a Lluís Estasen no és tant carismàtic, però el color dels arbres alegra una caminata feixuga fins el refu.
Quina llàstima en el refugi ja no estem sols, es trenca la màgia de la solitud entre les muntanyes però tampoc hi estem del tot malament, aquesta etapa s'ha fet un pèl més llarga però la ruta és brutal.

Diumenge: últim dia i comencem a baixar cap al refugi de Gresolet, el trobem tancat i enfilem cap al coll de la Bauma, coll de la bena...etc i els empedrats carai quina pujadeta, sort que trobem unes mini gorgues i ens hi tirem sense pensar-ho dos cops, collons que freda estava l'aigua, arribem al refugi de Sant Jordi i la cerveseta somiada s'esvaeix, el trobem tancat, què hi farem anem cap al coll d'Escriu, la Marta està patint una mica li fa mal un genoll i es que les baixades que ens trobem són molt dretes!! passem el coll i cap a Grèixer a on just després d'aquest poble finalitzem la nostra ruta amb èxit i super contents!!
Aquesta vegada he anat a gaudir de la natura i a desconnectar però ara he pensat que la vull tornar a fer en dos dies, que això de fer-ho amb un dia ho deixo per la C-a-b-r-a!!











dijous, 8 de setembre del 2011

New York

Bones, en aquest post tinc moltes coses per explicar i miraré de fer-ho de forma estructurada ja que segur que si no aniré d'una cosa a una altre:

viatge i jocs : El propòsit d'aquest viatge era disputar una triatló olímpica a NY celebrant els jocs olímpics de Policies i Bombers que aquest any es celebrava a NY, doncs per començar la desfilada va ser una merda de les grans, em va decepcionar molt, m'esperava quelcom més espectacular i emocionant, doncs res de res es va fer en un park a l'aire lliure i sense cap gràcia, a més com sempre el nostre país sempre ha de donar la nota i van haver-hi algunes escridassades improcedents d'algúns dels presents, sense justificar això sí el fet que ho va provocar.
En fi, puc deixar més malament aquestes olimpiades??? doncs sí, ja se que no es culpa de ningú que un huracà fes acte de presència el dia que teníem que fer el triatló (tot i que la mitja de bici hagués sigut espatarrant) i s'anulés la prova, però pregunto jo, la podien ajornar no?? ens podien facilitar participar en una altre prova no?? doncs no, tot eren entrebancs i vam estar durant tres dies seguits al centre on s'organitzava tot amb cara de pena per poder solucionar el problema però quan em van dir que tenia que tornar una quarta vegada per treure aigua clara al tema vaig decidir: A LA MERDA vaig a visitar NY i a disfrutar a full!!!
I millor no recordar els 150 $ que he perdut per apuntar-me als jocs, els 40 $ d'inscripció a la Triatló i els 30 $ per poder realitzar el transport a on es celebrava la cursa, dubto recuperar aquests diners.
Tant que ens pensàvem que NY seria brutal ha sigut una decepció per a molta gent, tothom estava super desmotivat, mala organització, poca atenció...en fi res a veure amb el jocs que es van currar a la nostra ciutat a Barcelona, allò sí que va ser brutal segons diuen!!

Nova York: IMPRESSIONANT no tinc paraules, he estat onze dies voltant per Manhattan amb la gran companyia del David i l'Elena, el Carles i l'Eva, en Robert i jo, primer de tot he d'Agrair al David tot el que ens ha explicat de NY, brutal, el tiu no només t'explica coses com si fos un guia si no que a més a cada racó et deia....aquí es va rodar la peli tal..., i no només això sinó la manera d'explicar les coses, el tiu ho viu i ens va fer bibrar a tots amb les seves aportacions allà a on anàvem!

Doncs donaré quatre pinzellades dels llocs a on he estat ja que es podria fer molt llarg:
He fet dues excursions, una que es diu la de contrastos que és un trunyo, millor visitar Harlem, el Bronx..pel teu compte, l'altre va se a Washington que tot i que està un pèl lluny em va encantar a més em vaig poder fer una foto amb un S.W.A.T!!!
De NY tot es genial, desde la bona ubicació que tens en tot moment gràcies a la numeració dels carrers, Central Park, la zona financera, la zona cero "pell de gallina" amb detalls del David, el Soho molt carismàtic, Times square, pujar al Empire State...el Moma, el ferry, les pizzes, es que tb són molt importants sembla estrany però són de les millors que he provat mai!!! anar al outlet que tot i que el bitllet de bus ens va costar 42 dòlars val la pena, jo a la tornada vaig tenir que posar la tarja amb gel!! anar de compres pel barri xinès i barallar-te perquè et baixin el preu d'una bossa de mà que potser ni vols comprar!!
No parar d'entrar a botigues i fer shopping molt de shopping, de fet per a mi NY ha sigut comprar, menjar i flipar...ahhhh a més ens vam trobar tot un montatge per la gravació d'una pel·lícula, en fi NY és una caixa de sorpreses, a qualsevol carrer et pots trobar qualsevol cosa.
Tot i què ens passàvem el dia caminant alguns matins sortíem a córrer per Central park, espectacular, menys la pudor que fa la zona del davant de l'Apple a on tenen els cavalls que passegen els que encara fan més de giris que nosaltres.
En fi, és impossible explicar tot el que he sentit, tot el què he disfrutat i tot el que he rigut i tot lo bé que m'he sentit amb les persones que he fet el viatge!
Deixo quatre fotos.





Deixo quatre fotos.















dissabte, 9 de juliol del 2011

Spinning a la barceloneta







Aquest any m'he quedat a mitges a nivell de curses degut als problemes d'esquena que tinc i amb
l'equip de ciclisme només vaig poder córrer la primèra copa d'espanya a Burgos, tot i que em va anar molt bé i la temporada començava amb bona cara vaig pillar i fort, tot a norris, que hi farem com diuen... al bon temps bona cara encara que costi...
Tot aquest rotllo per dir que el nostre esponsor ONO va organitzar una pedalada d'spinning benèfica per Unicef, amb col.laboradors com el gimnàs DIR, Hotel W...i m'hi vaig apuntar, suposo que aguantare una classe d'spinning!!
Arribem a la Barceloneta i ens trobem amb el David, ens acompanyen al Hotel W per cambiar-nos....que guapo l'hotel!! ens tractem com si fossim pros jajjaja quina canya!!
Ens fan pujar en un podi per fer-nos fotos...que fort quina vergonya i pensava.. ostres que jo no he suat molt la samarreta aquest any!! jo només venia a pedalar...doncs cada vegada flipavem més, ens posen a pedalar a la zona VIP amb la Gemma Mengual, tota la tropa dels presentadors dels telenotícies de TV3 que per cert n'hi ha un que ara no recordo com es diu que està molt i que molt bé al natural!!!jajaja...i més famosos que no sabia qui eren!!
En fí, fotos i més fotos quina vergonya i a sobre tinc a la Gemma Mengual davant meu i clar tothom fent fotos i jo allà amb cara de O_O jo venia a pedalar.....jajajja...
La classe BRUTAL hi havien dos monitors del DIR que eren una passada, davant meu veia el mar, es feia de nit, música super canyera i un ambient incomparable, sens dubte una experiència molt i molt guapa!!

divendres, 1 de juliol del 2011

Vacances

Amb la Joanna hem anat a visitar el Berguedà, i hem estat molt bé a casa de la Nuria, la laia i els bebes, Arç i Roc, que macos que estan!!
Aquella zona m'encanta i hem aprofitat bé el temps: caminades per Queralt i la Baells, passejades per Berga amb la laura i fins i tot hem anat a tocar pedra a la zona d'escalada del mal pas...en fí no hem parat i sempre molt ben acompanyades!!
Fins i tot he anat un dia a córrer!! Per fí!!