Vacances, fa temps que penso en fer una Caminada per la muntanya lluny de l'estres de tot el que ens envolta, miro cosetes i decideixo fer la Cavalls del vent, em compro el mapa i sense cap por decideixo emprendre tota sola aquesta aventura...ara ve quan comentes el què vols fer i com no la penya es comença a apuntar, al final tirem endavant l'aventura la Marta, en Vicenç i jo, sempre és millor anar ben acompanyada!!
La meva intenció era fer la ruta amb mooooolta calma, disfrutant en tot moment de les vistes i de l'ambient solitari de la muntanya, a la Marta i al Vicenç els hi sembla perfecte, comencem dijous i si tot va bé acabem diumenge.
Dijous: sortim a la 9 del matí com els marquesos i decidim que només farem fins el refugi del Niu de l'Àguila ja que aquest tram te bastant de desnivell de 1150m. pugem a 2530 m. amb pocs kilòmetres i tampoc cal petar-nos, passem pel refugi del Rebost amb unes vistes genials del Pedraforca, seguim pujant i arribem molt d'hora al Niu i després d'una dutxa refrescant....començem amb les birretes, total que acabem una mica pirimpis i sopem el que ens posen, menys la Marta, no va tenir nassos de menjar-se la piloteta de la sopa!! jo menjava el que fos..a la muntanya no faig escarafalls!!
Divendres: sortim del Niu a on la vista ens dóna el bon dia amb un cel fantàstic i anem en direcció Cortals de l'Ingla, baixdeta patinadora i flanquejant cap a les Penyes Altes, després una baixada matadora pel Gall Fer anem fent boscos fins a Serrat de les Esposes i fins a Cortals, arribem a Cortals i trobem a la Míriam una guarda molt simpàtica que a més cuina de conya...
Dissabte: de Cortals a lluís Estasen, trobem una mica de boira i ens hem de fixar més amb el recorregut però tot i que la boira no ens deixa veure el paisatge la caminata és increïble.
arribem a Prats d'Aguiló menjar, cerveseta de rigor i a pujar cap al pas dels Gosolans, 400m de desnivell de cop, però que guapo!! i L'últim tros, quan sortim a la pista que et porta a Lluís Estasen no és tant carismàtic, però el color dels arbres alegra una caminata feixuga fins el refu.
Quina llàstima en el refugi ja no estem sols, es trenca la màgia de la solitud entre les muntanyes però tampoc hi estem del tot malament, aquesta etapa s'ha fet un pèl més llarga però la ruta és brutal.
Diumenge: últim dia i comencem a baixar cap al refugi de Gresolet, el trobem tancat i enfilem cap al coll de la Bauma, coll de la bena...etc i els empedrats carai quina pujadeta, sort que trobem unes mini gorgues i ens hi tirem sense pensar-ho dos cops, collons que freda estava l'aigua, arribem al refugi de Sant Jordi i la cerveseta somiada s'esvaeix, el trobem tancat, què hi farem anem cap al coll d'Escriu, la Marta està patint una mica li fa mal un genoll i es que les baixades que ens trobem són molt dretes!! passem el coll i cap a Grèixer a on just després d'aquest poble finalitzem la nostra ruta amb èxit i super contents!!
Aquesta vegada he anat a gaudir de la natura i a desconnectar però ara he pensat que la vull tornar a fer en dos dies, que això de fer-ho amb un dia ho deixo per la C-a-b-r-a!!
