Aquest cap de setmana he marxat a terres extranjeres per tal de córrer la Copa d'Espanya femenina juntament amb cinc companyes més de l'equip de Ciclisme de Torroella.
Arribem a Bilbao ens posem el mono de feina i anem a veure el circuit, 35 km cada volta, en fem una i no sembla molt xungo però hi han uns repetxons importants, sobretot un que s'engancha molt.
Despertador a les set, no estic gens nervi, penso que és la meva primera cursa ciclista i no tinc ni ideia de com serà, a mi m'han dit que mentre acabi ja estarà bé, ja que ja m'avisen que segurament ja em despenjaré a la primera volta i penso: va no serà tant!!
Tret de sortida a les 10:00 i tot i que els primers kilòmetres són neutralitzats, ja comença amb pujada i ningú perdona res, a pinyo cap a munt!! de cop i volta paren en sec, freno i la roda del darrera s'aixeca un pèl i tot...collons ja m'estic posant nervi, això que va en serio com no vigilis vas a terra!! acollonida vaig intentant no quedar endarrere però sense voler em sembla que vaig darrera de tot d'unes 150 ties però tampoc m'atreveixo deixar de mirar endavant.
Penso va em poso en un lateral i intento avançar..que va tothom em talla el pas i a mes no paro de clavar frens, no se que foten aquestes ties!!
Sortim a una carretera més ample i arrenco a pinyo fixe fins les del davant...buf ara sembla que ja estic més ben posada...de cop sento paaaa una roda punxada al meu costat, per sort no era la meva i seguidament sento eiiiiiiiiii i pim pam pim pam ostia em sembla que han caigut unes quantes...que fort però ni miro endarrera.. i continuo amb el pilot..aquí no es pot badar estic super agarrotada quin canguelis noto manillars al cul ties que m'empenyen cap a un costat per passar...impresionant..no se si puc descriure tot el que sentia.. estava ben cagada per no caure!!
Jo no perdo de vista la l'Elena que és la veterana de l'equip i és la que em pot donar consells, tota l'estona intento posar-me als laterals del pilot, és una putada pq em trago tot l'aire i no puc agafar rodes però almenys així no vaig amb el cagarret al cul.
Fem les rotondes com si res a una velocitat que no estic acostumada, fins i tot he de fer una rotonda recta passant per sobre de la cera, ja que no m'ha quedat més remei...vinga ciclocròs i començo a animar-me una mica almenys vaig amb les del davant..i de cop sento un crit i clec, clec, clec collons quin pal que estant fotent, m'engancho com una lapa i pulsacions a tope, però es tornen a parar...menys mal descanso una mica i de cop venen les pujades...va vinga...i les cames ja em cremaven i em despenjo del pilot!! ostia Carol això no pot ser i apreto les dents, sento a la gent animant i suposo que amb la cara desencaixada he pogut atrapar-les estic a punt d'expolotar però ara descansaré, i torno a sentir un crit i clec, clec tot deu pujant pinyons joder acabo d'arribar...em torno a despenjar...torno a apretar les dents i les torno a agafar..quin patiment!!
Primera volta, plegen les cadets segona volta penso ara que fare en els repetxons..
Res miro de no pensar-hi i l'Elena em diu: Carol ho estàs fent de conya aguanta així entre les quinze primeres...i jo si, si però i ara que faré quan comenci a pujar??? i em diu col.locat bastant endavant del pilot i dit i fet, de cop i volta jajajja que fort vaig primera!!!jajajja el meu minut de gloria...entro en una rotonda més inflada que el nino del michelin!!jajjaja i em poso a un costat pq em passin almenys algunes i comença a pujar i tothom pujava i jo baixava joder que no em moc!!!!jajjaja però em va anar molt bé estar davant de tot no em vaig despenjar tant tot i que tb vaig tenir que apretar per agafar el grup un altre cop!!
acaba la segona volta i plegen les juvenils vinga la última...pel plans vaig de conya i de cop veig a una moto avançant pel voral esquerra aixecant pedres!! que fot aquest capullo i em pica una pedra al casc, serà cabron i de cop veig la noia del davant meu que crida i cau a terra!! en aquell moment jo anava agafada de la part de baix del manillar i esquivo la noia, en torna a caure una altre, una altre, una altre i jo cridant noooooooo queien en plan domino i jo ja apretava el cul pq em veia al terra encara no se com les vaig anar esquivant de una en una i vaig acabar passant per un forat que quedava entre dues noies que acabaven de caure i de cop ahhhhh una noia volant pel meu costat, les seves cames semblaven un moli de vent!!! tot això va passar super ràpid miro endarrere i veig una estesa brutal!!! joder m'he lliurat i li començo a dir de tot al de la moto com una boja enrabiada!!no se si ho va provocar ell o no però jo necessitva cridar!!! miro endavant i veig que el pilot a marxat pujo pinyons i a sac, sort que era planer...quant arribo tornen a fotre un pal!! Aquestes ties no es cansen mai o què??? Aquestes del Lointek, cobren per córrer i és el que els hi toca fer però com fan patir les cabrones!!
Vinga tornem a pujar i rebento!!!snif..el nostre cotxe es posa al meu costat i em comencen a cridar vinga Carol aixeca el cul!! em poso de peu i aiiiiiiii quin mal no puc! puja un pinyo em diu i pujo un pinyo, posa el plat i poso el plat, però les cames no em responien estava tremolant, m'ensenya un bidó i l'agafo però no el deixa anar i penso..collons David no estic per bromes ara!! i veig que dona gas al cotxe....ostia un telecadira!!! però tremolo tant que no puc i em despenjo falten uns 10Km per arribar i quedo fora de cursa!!
Que hi farem he lluitat a saco durant 95 km de 105, i de 60 Elits només han entrat 30, de la primera a la 30 només 3' de diferència aquí no s'estàn per òsties amb les classificacions!!
Una experiència realment impactant, NOVATA amb majuscules, encara tinc els dos dits index enrampats de la tensió!!
Felicitats a l'Elena, l'Anna i l'Arantxa que si que van entrar entre les 30 primeres!! i Moltes gràcies en David de Bicis David, i als papis de l'Arantxa, que tb ens fan de paipis a totes.
La mitja de la cursa a 36 i algo!!
