dimecres, 12 de maig del 2010

Cap de setmana a Torroella



Aquest cap de setmana he estat afincada al camping el Delfin verde de Torroella de Montgrí a on es celebraba una copa d'Espanya de ciclisme femení i el campionat de Catalunya de contrarrellotge i de fons.
Només arribar ja me n'adono que fa un vent increible i que amb tant de vent la crono que tenim a la tarda es farà dura...
Juntament amb la Joanna ens acomodem al bungalow que ens han donat i començo a preparar-me per córrer 9 kilòmetres a full!! ara recordo que podia haber posat els acoples a la bici...quin desastre estic feta!!
Comença la crono a les 16:30 però jo no surto fins les 18:47 i faig els 9 kilòmetres el més ràpid possible..total 13'03'' buf quin cansament!!
El David em diu que he fet 11ª de la general 6ª d'Elit i 2ª de Catalunya!! quina sorpresa, ha valgut la pena patir!! sona fort però soc subcampiona de Catalunya en contrarrellotge!!!O_O
Mitja de la primera noia 47'51k/h.
El diumenge a les 10:00 comença la cursa de gran fons, 115 km. i estic a la sortida molt desmotivada i sense ganes de córrer tot i que la Joanna i els meus pares m'animen molt però es que desde la experiència de Bilbao estic una mica acollonida i no em ve molt de gust patir tant per que la del davant o la del costat o la del darrera et fotin a terra...de mica en mica m'he d'anar treient aquesta por!!
comença la cursa i la "benitez" em diu que no em preocupi que vagi fent i ja està...
Començem amb temps neutralitzat fins la carretera que va a Palamos i la Benitez ja fot el primer pal...era broma em diu més tard i jo li dic doncs em sembla que aquestes no les pillen aquestes bromes..en fí una cursa amb un ritme frenetic..els primers 40 kilòmetres a 41 de mitja i sense badar ni un momement o et despenjes fins que al kilòmetre 82 em despenjo del primer grup però aquesta vegada no he sigut la única i es formen grups més petits, ens fem relleus amb unes sis noies i aconseguim agafar el grup un altre cop però ara sí que ja estic ben tocada...i segueixo amb el grup fins que arribem a una rampa curta però molt dura i ens tornem a despenjar... ja no torno a atrapar el grup estic trinxada..al kilometre 91 encara no estic fora de carrera i una noia em diu: ostres el meu pare jo paso i em pujo al cotxe i jo li dic: ho dius en serio??? i em diu clar total encara no estem fora de cursa però d'aqui poc ho estarem!! i jo li dic que em puc pujar amb tu al cotxe?? jajajaja..total que em vaig donar per vençuda pensant que la fede faria com a Bilbao a tres minuts de diferència ja estàs fora de cursa però al final va resultar que m'agues classificat i tot!!
Que hi farem ja vaig sortir i vaig agafar més experiència, cada cursa algo més, fins que no em despenji!!
La mitja de bici de la primèra noia 39,84 k/h.

5 comentaris:

  1. nena!! què és això de pujar als cotxer?!?!?! ahmmmmm!! ;)
    tant rebombori quan deiem amb la tina de fer sortideta de nenes: "ala! que jo he d'anar a remences!!" i al final no hi vas anar!! :)
    petons

    ResponElimina
  2. Si ja ho veus tenia compromís amb l'equip i la obligació moral d'estar amb ells!!! Al final qui va patir les conseqüències va ser en Robert que hi va anar sol pobre!!!!

    ResponElimina
  3. Molt malament, eh !!
    Al cotxe no es puja mai ...gegegegegege
    No t'has de deixar vènçer. Per ser una campiona, que ho ets, s'ha de lluitar i s'ha de patir. Anims Carol.....
    Vinga catalana !!

    ResponElimina
  4. Ei...ja ho se no tenía que haver pujat però es que en aquell moment pensava que pedalar per pedalar era tonteria...ara ho veig diferent i he pensat que encara que de moment no pugui competir fins al final amb elles almenys competire amb mi mateixa!! va ser un lapsus que no em tornarà a passar em vaig deixar portar per la desmotivació i per emocions infructuoses!!

    ResponElimina
  5. Ara ets ciclista professional??? collons!! ara si que no ens veurem el pèl per Girona amb la bici!!!
    Ànims i endavant!!

    ResponElimina