Doncs divendres vaig plegar de currar i cagant llets sense perdre ni un moment vaig pujar cap a Berga que celebravem el cumple de l'Alba!!
Doncs en arribar a Berga vaig veure el nou pis de la Lau i del German: Brutaaal... i el gelito, que tb tenia moltes ganes de veure i tocar els seus bigotis jiji...
Sopar, vi, més vi i molta cervesa igual a una resaka d'aquelles que fan por!!! però tot s'ha de dir va estar super bé tan el sopar com el concert amb el qual ens va deleitar en German i la seva trope!
Despertador massa d'hora per anar a calella a donar un cop de mà a la organització del challenge, buff esgotador..moltes hores de peu i moltes sentadilles per treure els chips de la penya que no es poden ni ajupir quan arriben, és molt fort com arriben alguns!
La carpa mèdica semblava un camp de concentració!! no paraven de portar gent amb cadira de rodes, molts sort en tenien del xute de suero, gent vomitant per els racons..molt fort em sembla que paso de fer mai un ironman!!
Això si super motivant l'arribada d'en Marcel, jo i la carol vam tenir llet i vam aguantar la cinta d'arribada dels primers finishers i no us podeu imaginar quin sentiment veure la cara d'en Marcel agafant la cinta i abraçat a la seva mare plorant com un nen!!!Brutal!!! pell de galina!!
Però el que realment em va fer saltar les llàgrimes va ser un corredor que en arribar li van dir que digues unes paraules i tan sols va dir el nom de la seva dona i de la seva filla!!! que fort veure com s'abraçen i com s'emocionen!!!
En fí a les 12:00 de la nit arribava a casa feta pols, això si contenta d'haber ajudat a molta gent que només amb la mirada ja et donen les gràcies.
I moltes felicitats especialment a cinc finichers que em va emocionar molt poder ajudar amb el que fòs: Emma, Elena, Juan Pera, Sergi i Oscar, sou uns craks nanos!!!
brutaaaal!!! jejejeje!! quin finde eh... jo almenys la resaka la vaig tractar amb mes carinyo... llevar-me tard (12:00), cafetò al bar amb portàtil i wi-fi, sofà, suc de taronja i entrepà de formatge, sofà, sofà, soparet trankil a casa i cap al llit... ;) bé, no?
ResponEliminaun petonet i puja més sovint a berga, q riure va molt bé per la salut!! jajaja!!
Moltes gracies Carol!!!!! Tot i ser un "mindundi" em vas tractar com si fos un professional... Fins i tot et vaig donar dos petons, i mira que jo no soc petoner, considerat afortunadaaaaaa jajajaja
ResponEliminaSergi
Laura, quina sort passar la resaka així a mi quan em va venir a buscar la maria em sembla que encara deia parides!!!jajjaa.
ResponEliminaSergi de mindundi res ho vas de fer de conya!!quin tiempazo nen gent que està acostumada a fer maratons deia que la marató es va fer dura..i tu que bó quan et vaig veure a la T2 que vaig venir com un coet deixant a un pobre giri que no entenia res del que em deia per venir a ajudar-te i el primer que em vas dir: Quin aborriment amb la bici!!!jajja quin tiu i jo a tota pastilla ajudan-te a treure les teves coses i tu: no cal que corris vaig fent jajaja vaya tela ets un crak!! a més vas arribar tope sencer si sapiguesis les miseries que vam arribar a veure, Deu meu jo ara passo de fer un iron!!Ah i si es així gràcies per els petons jiji!!!
Maca! què guai que disfrutessis tant a la Challenge. M'ha agradat llegir el teu post. Ha de ser emocionant veure-ho des de fora. I pel que fa el divendres, guai guai!!!! jo també m'ho vaig passar molt bé, tot i que el dissabte no vaig fer com la Laura. Em vaig liar i vaig anar a córrer un 10000. Com? no ho sé ni jo!!! Un petonàs!
ResponEliminaOstres Alba mira que vam arribar a beure i em sembla que tb fumaves no??? jajaja ni m'em rekordo!!! que fort que vas fer una cursa i tot! jo estava feta pols el dilluns em vaig llevar amb una cara que feia pena!!
ResponEliminaVa esta molt i molt bé el sopar tinc fotos teves molt bones quen pugui te les passo!!! ens veiem a Vilanova!! buf quin stres 1015 participants...